Resultats de cerca: Temps d

El temps de les cireres (1976)

El temps que fuig (1984)

Dins l'univers literari de Tomàs Garcés, El temps que fuig (1984) ocupa un lloc destacat per tres raons. En primer lloc, significà, finalment, el desplegament total del projecte literari de l'autor o, dit d'una altra manera, no va ser fins els vuitanta-tres anys que …

Manuel Baixauli

Per què escric?Pregunta que em fan sovint, en actes públics o entrevistes, i que no responc mai bé perquè mai no l’he pensada amb calma, quan soc sol.Me la faig ara.Resposta: no ho sé del cert, però em venen al pensament algunespossibilitats.Perquè amb la vida –amb la …

Massa mare (2018-2021)

Antologia digital i en curs de poesia de dones

La massa mare no es ven: passa de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn. La massa mare es bada com el cos de la partera i s’enganxa, feminíssima costella, a una altra massa per insuflar-li l’alè, el metabòlic miracle. Metabòlica paràbola de l’escriure poètic de les dones, de l’espai de les dones que escriuen poesia: lent, discret, latent, suspès en el temps, en contra del riu de pressa que se’ns enduu el temps.

Massa mare és una antologia de poesia escrita per dones. I és, també, una proposta visual de suspensió en l’espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on palpiten, vivíssims, els objectes de què parlen els poemes i els objectes que escullen les poetes. La reïficació dels versos i la metaforització de la matèria que imposa l’entorn llis, el primer pla del bodegó. Com una manera de fer créixer l’espai d’atenció cap a l’art de la dona artista, de vindicar l’art de ser una dona que fa art. D’escampar la potència de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per fer-ne un pa viu: para les mans, té.

L'Ocell de Foc (1972)

[L'Ocell de Foc] és una novel·la protagonitzada per un jove joglar d’onze anys i està ambientada durant la infantesa del rei Jaume I. Ha estat reimpresa constantment, i ha superat amb escreix el mig milió d’exemplars venuts, un autèntic èxit de vendes sostingut en el …

Gemma Gorga

La mort i la primavera (1986)

“Tot el que m’han dit de La mort i la primavera m’ha intrigat força, de manera que estic amb moltes ganes de llegir-ho. Potser és una obra mestra (de l’autora de La plaça del Diamant se’n pot esperar tot), potser és una equivocació de cap a peus. El que vostè m’ha dit …

Tina Vallès

M’adono que m’és més fàcil dir per què escric que explicar qui soc. M’ha costat molts anys dir que soc escriptora sense tenir la sensació que expresso un desig més que no pas una realitat —i no és falsa modèstia. Per dins no soc gens modesta, crec en el que faig, en el …

Lluís Prats

Per què escric?, em demanen. De manera abrupta, sense parar-hi esment, hauria afirmat que no en tinc ni idea. Però mentre pensava la resposta que acabeu de llegir se m’ha acudit que els papers que escric, els quals a vegades esdevenen novel·les i d’altres no, són una …

Maria Josep Escrivà